Les guerres, tant antigues com el mateix gènere humà, són el fracàs total de la Humanitat i, avui, la fallida de la classe política. Com que des de les primeres civilitzacions ençà, les persones han resolt els seus conflictes mitjançant la violència pareix que no hi ha altre manera de fer-ho.
El somni de viure en un món en pau sembla una utopia, un ideal molt difícil, quasi impossible d’aconseguir. Sí, és cert. Però hi ha hagut moments en la història de la humanitat que allò que semblava impossible s’ha convertit en realitat.
En posarem un exemple. Actualment, l’esclavitud, que implica la propietat legal de les persones, està prohibida en tots els països del món. Però sabíeu que l’esclavitud estava permesa? A l’Estat espanyol no va ser fins a l’octubre del 1886, i després de nombrosos pronunciaments en contra, que l’esclavatge va ser eliminat definitivament. Anys enrere, això, hagués estat impensable.
I per què no podem somiar?
“A vosaltres, avui us dic, amics meus, que malgrat les dificultats d’avui i demà, jo encara tinc un somni.” Amb aquestes paraules, el 28 d’agost del 1963, començava Martin Luther King el seu discurs, considerat un dels millors discursos de la història, que parla del desig d’ un futur en què els blancs i els negres puguin coexistir en harmonia i en igualtat.
I també, a vosaltres, vos deim:
Provau d’imaginar-vos
que no existeix el cel,
que no hi ha infern abaix,
que a damunt només hi ha blau.
Imaginau la terra
només vivint l’instant.
Idò ara imaginau-vos
que no hi ha cap país
pel qual morir o matar,
ni déus que cridin la sang.
Imaginau la Terra
tota sempre en pau.
Podeu pensar que somiï,
però sé que no estic sola.
Veniu idò amb nosaltres
i serà com un sol món.
Imaginau encara
que no hi ha possessions,
ni més fam ni cobdícia,
que som germans i prou.
Imaginau la Terra
tota de tothom.
Podeu pensar que somiï,
però sé que no estic sola.
Veniu idò amb nosaltres
i viurem com un sol món.
Imaginau que podeu guanyar
el que mai havíeu imaginat.
Imaginau un nou any
en què tot serà possible.
Començam, totes i tots, a fer-ho possible? És creïble un món en pau, lliure de guerres i violències?
Segurament, aquesta pregunta ens du a pensar inevitablement en la guerra que s’està lliurant al cor d’Europa, a Ucraïna. Però no vos penseu que és l’únic conflicte armat al món. Síria, el Iemen, Afganistan, Etiòpia, Myannmar, Israel i Palestina… no surten tant als mitjans de comunicació i sembla que allò que no surt als mitjans no existeix però el que és cert és que sí, que existeixen, que hi ha altres conflictes que se cobren milers de vides humanes i provoquen milions de persones desplaçades fugint de l’horror, fam i pobresa, pèrdues i separacions, violència extrema…
I avui i ara, que celebram el Dia Escolar de la No-violència i la Pau, com a nins i nines que estudiam volem aixecar les nostres veus en favor de tota la infantesa i tot el jovent que contempla com les seves escoles i els seu futur són destruïts, les nostres mestres se solidaritzen amb els seus companys i companyes que viuen el terror de la guerra, i totes i tots plegats abraçam i acompanyam els pobles que pateixen l’espant i la covardia de les guerres.
Que mai ningú no gosi a robar-nos els nostres somnis!
Imaginau la Terra tota sempre en pau.
